A Nou Barris ens quedem sense opcions per un lloguer digne i accessible. És igual si és lloguer de temporada o de llarga estada, les veïnes no podem assumir aquests preus. 2100€ per 90m2 = 700€ per habitació!

Qui pot permetre’s llogar aquests pisos?

Us portem dues dades importants que ens afecten com a veïnes i llogateres:

Sabíeu que l’índex de referència estatal de preus de lloguer (que s’utilitza com a topall) no aplica a obres noves de menys de 5 anys, ja que es considera que no hi ha prou dades per a calcular un índex de referència? En aquests casos, la propietat pot fixar lliurement el preu del lloguer sense cap límit!! Per això veiem aquests preus en obres noves.

Després se’ls omple la boca dient que fa falta construir més habitatge…

Què és l’índex de referència?

El SERPAVI (o “Índex de Referència dels Preus de Lloguer de Vivienda”) és una eina publicada pel Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana de l’Estat espanyol, creada per augmentar la transparència del mercat de lloguer i establir un rang orientatiu de preus mensuals segons zona, superfície i altres característiques de l’habitatge. S’aplica només a zones de mercat residencial tensionat declarades conforme a la normativa de l’Ley 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, on s’inclou la ciutat de Barcelona.

Tot i aixó, aquesta llei no s’aplica per obres noves de menys de 5 anys, si l’immoble és d’un petit propietari i ja el tenia llogat per un preu més elevat que l’índex i per últim, en contractes de lloguer temporal (una trampa perquè els rentistes augmentin els preus, ja que no es regulen per la llei d’arrendaments urbans!).

Café i cigarro, Núñez i Navarro

A més a més, la constructora-promotora no és una altra que Núñez i Navarro, força coneguts arran de Barcelona per especular amb l’habitatge i fer fora a les veïnes i als seus projectes comunitaris. Tenim el exemple clar de les veïnes de Vallcarca, volen enderrocar 100 pisos, molts d’habitatge públic per executar un pla urbanístic del 2002 i així, que les constructores com Nuñez i Navarro segueixin especulant i gentrificant els barris.

En aquest mateix solar de Porta on ara estan els pisos amb un lloguer impagable, les veïnes van autogestionar un hort urbà durant més de 10 anys fins que les van fer fora en 2021. Tot i la gran mobilització de les veïnes de Nou Barris per mantenir aquests Horts comunitaris i reclamar una zona verda, la construcció va continuar endavant. Ara, encara queden uns assentaments a escassos metres de la nova promoció… Veïnes que no poden viure a un pis i es construeixen les seves pròpies barraques. Les dues cares de Barcelona! Ben segur que quan al Districte els interessi voldran, també, fer-les fora d’allà sense cap alternativa habitacional.

Cada metre quadrat que es ven al millor postor és un tros de barri que perdem. La nostra lluita és per quedar-nos, per seguir construint comunitat, per un Nou Barris viu, popular i resistent davant la gentrificació i els abusos del mercat immobiliari.