- Miércoles Casos Nuevos 17:30h - Asambleas 18h
- Casal Popular 3 Voltes Rebel (Passeig d’Urrutia, 125)
-
Casal Popular 3 Voltes Rebel
(Passeig d’Urrutia, 125)
Si tens problemes amb l’habitatge, no ets sol! Al Sindicat d’Habitatge de Nou Barris ens organitzem per fer front als rendistes, bancs i fons voltor.
Si necessites ajuda, escriu-nos a través del formulari de secció de contacte, o pots contactar-nos a través de:
El Bono Social d’Habitatge és una ajuda per a persones en situació de vulnerabilitat amb l’objectiu de reduir el cost de serveis essencials com el lloguer, la llum o l’aigua. Cada comunitat autònoma i ajuntament té programes específics, així que cal informar-se segons el lloc de residència.
No hi ha un únic programa estatal per al Bono Social d’Habitatge, sinó que cada comunitat autònoma i alguns ajuntaments tenen ajudes específiques. Per això, és important:
Consultar la Oficina d’Habitatge de la comunitat autònoma.
Acudir als Serveis Socials municipals per conèixer les ajudes locals.
Els criteris varien segons el territori, però alguns dels més comuns són:
Situació de vulnerabilitat econòmica (ingressos baixos, atur, família nombrosa, etc.).
Ser titular del contracte de lloguer o estar en risc de desnonament.
No tenir un habitatge en propietat (en alguns casos).
Estar empadronat a la vivenda.
Normalment, cal presentar:
DNI o NIE del sol·licitant i dels convivents.
Contracte de lloguer i rebuts pagats.
Justificant d’ingressos (nòmines, declaració de la renda, certificat de prestacions).
Certificat d’empadronament de tots els habitants de la vivenda.
Si escau, documents que acreditin vulnerabilitat (família nombrosa, discapacitat, atur, etc.).
Segons la comunitat autònoma o l’ajuntament, el tràmit es pot fer:
Presencialment: A les Oficines d’Habitatge o als Serveis Socials del municipi.
Online: A través de la pàgina web oficial de la comunitat autònoma.
El termini de resposta varia, però sol trigar entre 1 i 3 mesos. Durant aquest període, poden sol·licitar informació addicional.
Consulta la pàgina web de l’Oficina d’Habitatge de la teva comunitat autònoma.
Truca als Serveis Socials del teu ajuntament.
Acudeix a associacions d’inquilins o plataformes d’habitatge per rebre assessorament.
Actua ràpidament per accedir a aquestes ajudes i evitar situacions d’emergència habitacional!
No, ningú et pot obligar a marxar abans que acabi el contracte, llevat que hi hagi una ordre judicial. Si tens un contracte vigent i pagues el lloguer, el propietari no et pot fer fora perquè sí.
Les úniques raons legals perquè el propietari pugui recuperar l’habitatge abans del final del contracte són:
Necessitat del propietari o d’un familiar de primer grau (pares, fills). Però només si estava especificat en el contracte i ho notifica amb 4 mesos d’antelació. A més, ha de demostrar-ho i, si no la fa servir en 3 mesos, pots reclamar tornar a l’habitatge.
Incompliment del contracte: Si no pagues el lloguer, fas obres sense permís, subllogues sense autorització o causes danys greus a l’habitatge, el propietari pot iniciar un procés de desnonament.
Si el propietari et pressiona, t’amenaça o intenta fer-te fora sense seguir el procés legal, NO marxis sense més. Guarda proves i busca assessorament legal. Només un jutge pot ordenar un desnonament.
Sí, el propietari pot negar-se a renovar el contracte, però depèn de la situació.
Si el teu contracte és de residència habitual i està subjecte a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), normalment té una durada de 5 anys (o 7 anys si el propietari és una empresa). Un cop finalitzat aquest termini, el propietari pot decidir no renovar-lo sense necessitat de donar explicacions. Només ha d’avisar-te amb 4 mesos d’antelació.
Si el contracte està en pròrroga tàcita, és a dir, ha passat el termini inicial i segueixes vivint a l’habitatge, el propietari ha d’avisar-te amb 2 mesos d’antelació si no vol renovar-lo.
Ara bé, si el propietari et diu que marxis abans que acabi el contracte sense una raó vàlida, això no és legal. Només podria fer-ho si hi ha una clàusula en el contracte que li permet recuperar l’habitatge per necessitat (i hauria de demostrar-ho).
Si creus que t’estan fent fora de manera irregular, busca assessorament legal abans d’acceptar qualsevol condició.
Si el propietari no et vol tornar la fiança, el primer és mantenir la calma. Hi ha maneres de reclamar-la legalment i de manera efectiva.
Revisa el contracte i l’estat del pis. Comprova que vas deixar l’habitatge en bon estat i sense desperfectes greus.
Parla amb el propietari. Pregunta-li directament per què no te la retorna. A vegades és per una factura pendent o un malentès.
Demana una explicació per escrit. Envia-li un correu o una carta formal sol·licitant la devolució, i dona-li un termini (com 15 dies). Millor tot per escrit.
Reclama a Consum o per via judicial. Si no et fa cas, pots:
Reclamar a la Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC).
Fer un judici verbal (sense advocat si la quantitat és inferior a 2.000 €). És ràpid i, en molts casos, gratuït.
Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), article 36: el propietari ha de tornar la fiança en un termini d’1 mes després de deixar el pis. Si no ho fa, haurà de pagar interessos.
No, el propietari no pot pujar el lloguer quan vulgui ni com vulgui. L’augment només és legal en aquests casos:
Si el propietari t’apuja el lloguer de manera abusiva o sense avisar, no ho paguis sense consultar abans. Exigeix que t’ho notifiqui per escrit i revisa si és legal. Si tens dubtes, busca ajuda en associacions d’inquilins o a l’Oficina Municipal d’Habitatge.
Això que està fent el teu propietari és completament il·legal. Tallar els subministraments per fer fora un llogater es considera coacció i es pot denunciar. Aquí tens el que pots fer:
Si tens urgència, truca al 112 o als serveis socials. En alguns casos, poden obligar el propietari a restablir els subministraments immediatament.
No et deixis intimidar. Tens dret a viure a l’habitatge fins que la justícia digui el contrari.
Una moratòria hipotecària és com posar en pausa el pagament de la teva hipoteca durant un temps si estàs passant dificultats econòmiques. No vol dir que et perdonin el deute, només que pots deixar de pagar temporalment i tornar-ho més endavant.
Parla amb el teu banc al més aviat possible. Explica que tens problemes per pagar i que vols demanar una moratòria.
Explica la teva situació. Has d’acreditar que tens pèrdua d’ingressos, estàs a l’atur, ets autònom amb menys ingressos, etc.
Porta documents. Et poden demanar:
Llibre de família o certificat de parella de fet.
Declaració d’ingressos o certificat d’atur.
Certificat d’empadronament.
Escriptura del préstec hipotecari.
Signa l’acord. Si el banc ho accepta, firmaràs un document amb les noves condicions.
Atenció: Si la moratòria està regulada pel Govern (com durant la COVID), no et cobren interessos extra. Però si és un acord privat amb el banc, pot ser que sí. Pregunta abans de signar.
Reial decret llei 11/2020, de mesures urgents per fer front a l’impacte del COVID-19 (articles 16 a 28).
Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari.
Si veus que no pots pagar la hipoteca, el primer és no ignorar-ho. Com més aviat actuïs, més opcions tindràs. Aquí tens alguns passos que et poden ajudar:
Parla amb el banc: Explica la teva situació i pregunta si poden oferir-te alguna solució. De vegades poden donar-te una carència temporal (pagar només interessos durant un temps) o una revisió de quotes.
Revisa si pots acollir-te al Codi de Bones Pràctiques Bancàries: Si ets vulnerable econòmicament, pots demanar una reestructuració del deute, una reducció d’interessos o fins i tot la dació en pagament (entregar el pis i cancel·lar el deute). Això està regulat pel Reial decret llei 6/2012.
Demana ajuts públics: Algunes comunitats autònomes tenen ajudes per a famílies amb dificultats per pagar la hipoteca. Consulta els serveis socials del teu ajuntament.
Negocia una reunificació de deutes: Si tens altres deutes a banda de la hipoteca, alguns bancs permeten agrupar-los per pagar menys cada mes.
Consulta amb un advocat o amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH): Et poden assessorar i veure si hi ha irregularitats en el teu contracte o si tens més opcions legals.
Evita arribar al desnonament: Si la situació és greu, hi ha mecanismes per parar un desnonament, especialment si hi ha menors o persones en situació vulnerable a l’habitatge (Llei d’Enjudiciament Civil, article 441).
Base jurídica:
Reial decret llei 6/2012: Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració de deutes hipotecaris.
Llei d’Enjudiciament Civil (Article 441): Protecció en casos de desnonament per impagament.
Reial decret llei 1/2015: Segona oportunitat per a deutors en situació d’insolvència.
Sí, hi ha diverses alternatives per renegociar el teu deute hipotecari si tens dificultats per pagar-lo. El millor és actuar ràpid i parlar amb el banc per buscar una solució. Aquí tens algunes opcions:
Carència de capital: Pots negociar amb el banc pagar només els interessos durant un temps, cosa que redueix la quota mensual temporalment.
Ampliació del termini de la hipoteca: Si allargues els anys de pagament, la quota mensual es redueix, però a llarg termini pagaràs més interessos.
Revisió del tipus d’interès: Si tens una hipoteca amb interessos alts, pots negociar amb el banc per reduir-los o canviar de tipus variable a fix o viceversa.
Reunificació de deutes: Si tens altres deutes (préstecs personals, targetes de crèdit), pots demanar al banc que els unifiqui amb la hipoteca per pagar una sola quota més baixa.
Dació en pagament: Si no pots pagar i el banc ho accepta, pots lliurar l’habitatge i cancel·lar el deute. Aquesta opció està contemplada en el Codi de Bones Pràctiques Bancàries per a persones en situació vulnerable (Reial decret llei 6/2012).
Subrogació o novació de la hipoteca: La subrogació et permet canviar la hipoteca a un altre banc amb millors condicions, mentre que la novació és una renegociació amb el mateix banc.
Acollir-se a mesures de protecció per a deutors vulnerables: Si compleixes certs requisits d’ingressos i càrregues familiars, pots beneficiar-te de mesures com la moratòria en desnonaments o la reestructuració del deute (Reial decret llei 1/2015 i Reial decret llei 6/2012).
Base jurídica:
Reial decret llei 6/2012: Codi de Bones Pràctiques per a la reestructuració de deutes hipotecaris.
Reial decret llei 1/2015: Segona oportunitat i reestructuració del deute per a deutors en insolvència.
La dació en pagament és una opció legal que permet lliurar l’habitatge al banc per cancel·lar completament el deute hipotecari. És una solució per a aquells que no poden continuar pagant la hipoteca i volen evitar un embargament i subhasta.
Revisar el contracte hipotecari: No totes les hipoteques permeten la dació en pagament. És important revisar les condicions del contracte i si el teu banc està adherit al Codi de Bones Pràctiques Bancàries (Reial decret llei 6/2012).
Demostrar que ets un deutor vulnerable: Per acollir-te al Codi de Bones Pràctiques, has de complir certs requisits:
Que tots els ingressos familiars no superin tres vegades l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples).
Que la quota de la hipoteca sigui superior al 50% dels ingressos nets de la unitat familiar.
Que hi hagi un canvi important en la situació econòmica (atur, malaltia, etc.).
Negociar amb el banc: És recomanable sol·licitar una reunió amb l’entitat bancària per presentar la documentació i explicar la situació.
Lliurament de l’habitatge i cancel·lació del deute: Si el banc accepta la dació en pagament, es firma davant notari la cessió de l’habitatge i la cancel·lació total de la hipoteca.
Possibilitat de lloguer social: En alguns casos, les famílies vulnerables poden sol·licitar continuar vivint a la casa pagant un lloguer reduït.
Reial decret llei 6/2012: Codi de Bones Pràctiques Bancàries per a la reestructuració de deutes hipotecaris.
Llei 1/2013: Protecció als deutors hipotecaris en risc d’exclusió social.
Les clàusules abusives en els contractes hipotecaris són condicions imposades pels bancs que generen un desequilibri en perjudici del consumidor. Moltes d’aquestes clàusules han estat declarades il·legals pels tribunals, cosa que permet als afectats reclamar els diners.
Augment injust del cost de la hipoteca: Algunes clàusules fan que paguis més sense una justificació clara.
Manca de transparència: Moltes vegades, els clients no reben prou informació sobre els efectes d’aquestes clàusules.
Dificultats per reclamar: Encara que els tribunals han donat la raó als consumidors, els bancs no sempre tornen els diners automàticament, així que cal reclamar.
Clàusula sòl: Imposa un interès mínim encara que el tipus d’interès baixi, impedint que el client es beneficiï de les reduccions en l’Euríbor. (Sentència del Tribunal Suprem 241/2013)
Despeses d’hipoteca: Obliga el client a pagar totes les despeses (notaria, gestoria, registre) quan haurien de ser compartides amb el banc. (Sentència del Tribunal Suprem 705/2015)
Venciment anticipat: Permet al banc exigir el pagament total de la hipoteca per impagament de poques quotes, cosa que el Tribunal de Justícia de la UE ha declarat desproporcionada.
Revisar el teu contracte hipotecari: Si sospites que tens una clàusula abusiva, consulta amb un advocat o amb associacions de consumidors com l’OCU o FACUA.
Reclamar al banc: Has de presentar una reclamació formal demanant l’eliminació de la clàusula i la devolució dels diners cobrats de més.
Recórrer a la via judicial: Si el banc no respon o rebutja la reclamació, pots portar el cas als tribunals.
Sentència del Tribunal Suprem 241/2013: Va declarar abusives les clàusules sòl per manca de transparència.
Sentència del Tribunal Suprem 705/2015: Va declarar que les despeses d’hipoteca han de ser compartides.
Directiva 93/13/CEE: Protecció dels consumidors contra clàusules abusives en contractes.
Llei 5/2019 de Crèdit Immobiliari: Reforça la transparència en els contractes hipotecaris.
la primera cosa és no entrar en pànic. Un desnonament no és immediat i hi ha coses que pots fer.
Cada cas és diferent, però el més important és moure’s ràpid i demanar ajuda. No estàs sol, hi ha col·lectius que et poden donar suport.
Evitar un desnonament depèn de la teva situació, però el més important és actuar ràpid i conèixer els teus drets. Aquí tens algunes opcions segons el teu cas:
🔹 No et quedis de braços plegats. Un desnonament no és immediat, hi ha passos legals i opcions per lluitar-lo. Busca ajuda i actua ràpidament.
Miércoles bienvenida 17:30h – Asambleas 18h
¡JUNTAS SOMOS MÁS FUERTES, SOLO JUNTAS Y ORGANIZADAS PODREMOS VENCER!